“CONSEQÜÈNCIES
ÈTIQUES DE LA RELACIÓ MENT-COS”
Domingo
Cabezas i Mayte Duarte
(Ateneu
Barcelonès, 23 de maig de 2015)
La darrera
sessió del curs al Liceu Margall sobre “Ètica en el món contemporani” ha
afrontat la difícil relació entre ment i cos, a partir de dues ponències a
càrrec del professor de filosofia Domingo Cabezas i de Mayte Duarte,
investigadora i secretària del Liceu Maragall.
En la seva
intervenció, el professor Domingo Cabezas, va voler establir un punt de
vista actual sobre la relació entre ment i cos, que, d’una banda, evités la
càrrega metafísica del cartesianisme que identifica la ment amb l’ànima, i,
d'altra banda, la reducció de la ment al cervell. Va mostrar-se favorable a una
distinció clara entre allò mental i allò cerebral, tot remarcant que el cervell, que és un òrgan material, pot pensar. Això tanmateix no implica
que les lleis físiques referides al cervell puguin ser aplicades als estats
mentals; com proposa el monisme anòmal
defensat per D. Davidson.
Mayte Duarte,
per la seva banda, ha presentat una relació de com han evolucionat les
neurociències, la neuroètica i altres sabers el nom dels quals comença amb
l’expressió “neuro-”; expressió que va començar a emprar-se a partir de l’any
2002, fins a esdevenir una moda. Pel que fa a les neurociències, ens va
recordar la crítica que sovint se’ls ha fet de tractar el cervell humà com a un
sistema aliè a la persona; fins al punt que tot millorament del funcionament
cerebral mitjançant la tecnologia s’accepta acríticament. D’aquí que s’hagi
arribat a identificar el cervell d’una persona com un dispositiu computacional,
de tal manera que —a partir d’aquesta perspectiva— no sembla una bestiesa
parlar de “penjar” el contingut d’una ment en un dispositiu informàtic.
A continuació,
va oferir un extens llistat de les diverses tècniques de millorament dels
diferents aspectes del comportament humà (la reproducció, la percepció, la
memòria, l’alimentació…) a través de diferents tipus de productes i implants;
tot indicant vessants positives i altres de més discutibles. El millorament
humà, pel que fa a la salut i al benestar general de l’ésser humà, sembla
indiscutible; però quan el millorament es vol assimilar a l’assoliment de la
felicitat comencen a aparèixer qüestions de valor. Això es va il·lustrar amb
molts d’aquests interrogants ètics, com ara: les conseqüències secundàries que
podrien comportar algunes formes d’aparent “millora”, l’escurçament o
allargament de l’esperança de vida, la desigualtat que aquestes tècniques poden
introduir en la població menys afavorida econòmicament, les conseqüències
ecològiques o polítiques que se’n deriven, etc. Amb les preguntes obertes “què
vol dir millorar?” i “quins límits es poden establir?”, la professora Duarte va
acabar la seva intervenció i va començar un
intens debat sobre aquests problemes.
Maig 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada