“ÈTICA, POLÍTICA I RISC EN LA SOCIETAT POSTINDUSTRIAL”

“Ètica, política i risc en la societat postindustrial”

Antoni Saragossa i Gonçal Mayos

(Ateneu Barcelonès, 14 de febrer de 2015)

El cicle sobre “Ètica en el món contemporani” ha volgut afrontat els problemes ètics i polítics que comporta viure dins d’un present que s’ha descrit com “la societat del risc” (expressió del recentment desaparegut Ulrich Beck), a partir d’una sessió amb les intervencions d’Antoni Saragossa (consultor i formador en emprenedoria, investigador de GIRCHE) i Gonçal Mayos (president del Liceu Maragall i professor de filosofia a la UB). Ambdós ponents van tractar la difícil relació entre ètica i política en la societat postindustrial.

Antoni Saragossa va començar recordant la distinció proposada per U. Beck entre la modernitat industrial (pròpia del segle XIX fins la dècada de 1920) i la modernitat reflexiva, aquella que es pren a si mateixa com a objecte de reflexió i preocupació (1). A partir d’aquesta distinció, Beck va evolucionar cap a la fórmula que l’any 1986 (el mateix de l’accident nuclear de Txernòbil) va convertir en una afortunada descripció del present: la societat de risc (2); que posteriorment va evolucionar cap a la irresponsabilitat organitzada, ja que els grups dirigents es neguen a admetre el risc. Al mateix temps, ens recordà Saragossa, es viu una desestabilització preocupant de la democràcia i de l’Estat de dret, ja que la raó econòmica, entesa com la “raó dels mercats”, s’imposa en tots els àmbits de govern de sense gaires entrebancs a la raó d’Estat,  sota el pretext de la “racionalització econòmica” que cerca uns òptims “criteris de rendibilitat”. Aquest procés ha generat un desinterès per la política per part d’uns ciutadans que es comporten cada cop més a com a consumidors polítics, que es queixen però difícilment actuen.

El resultat ha estat un greu divorci a Europa entre democràcia i capitalisme, que provoca una visió de l’Estat únicament com una gran agència de cobrament, que no hauria d’immiscir-se en les qüestions econòmiques. La generació del neoliberalisme, com va recordar Saragossa, va ser objecte d’interès per part de Michel Foucault a partir de Naixement de la biopolítica (1979) (3); i actualment és una de les preocupacions del filòsof coreà-alemany Byung-Chul Han, de qui es van recordar per part del públic unes frases especialment incisives:   

“La tècnica de poder del règim neoliberal adopta una forma subtil. No s’apodera directament de l’individu. Al contrari, s’ocupa que l’individu actuï de tal manera que reprodueixi per si mateix l’entramat de dominació que és interpretat per ell com a llibertat. La pròpia optimització i el sotmetiment, la llibertat i l’explotació coincideixen aquí plenament. A Foucault se li amaga totalment la tècnica de poder que genera la convergència entre llibertat i explotació en forma d’autoexplotació.” (4)

Goncal Mayos (5), per la seva banda, va desenvolupar una comparació entre els models fordista-taylorista de producció i el model postindustrial a diferents nivells. Després de distingir els dos models, va mostrar com en diferents àmbits s’estan vivint canvis inqüestionables de funcionament, no només al primer món, sinó també en països emergents on no es pot afirmar irreflexivament que encara perdura l’antic model fordista-taylorista. Les institucions, la vigilància (panòptic), les relacions de jerarquia, els mitjans de comunicació, els models dels productes de consum, la moda són altres àmbits en què es pot comprovar fàcilment un canvi de model, canvi que no sempre ha estat per millor, encara que en molts casos no tindríem cap dubte a afirmar que han ajudat a la millora de les nostres condicions de vida.

Igualment, cal informar que el 17 de febrer també dins de l’Ateneu Barcelonès va tenir lloc la presentació de Hi ha una nova filosofia política? (Barcelona: La Busca Edicions, 2014) que recull les conferències organitzades pel Liceu Maragall el curs 2012/13. En l’acte van participar els editors del llibre, Gonçal Mayos i Joan Morro, i alguns dels autors Xavier Filella, Albert Llorca i Lluís Roca Jusmet. El tema principal del entre els autors i el públic debat fou la democràcia.

Ricard Gómez i Ventura

Febrer de 2015

(1) U. Beck, A. Giddens, S. Lash, Modernización reflexiva. Madrid: Alianza Universidad, 1997.

(2) U. Beck, La sociedad del riesgo. Barcelona: Paidós, 2006.

(3) M. Foucault, Nacimiento de la biopolítica. Madrid: Akal, 2009.

(4) Byung-Chul Han, Psicopolítica. Barcelona: Herder, 2014, p. 46.

(5) G. Mayos, Macrofilosofía de la modernidad. Ediciones dLibro, 2012.