L'ÈTICA I L'ALTRE EN EL MÓN ACTUAL

“L’ètica i l’altre en el món actual”

Albert Llorca i Marta Doltra

(Ateneu Barcelonès, 17 de gener de 2015)

El curs 2014-15 programat pel Liceu Maragall gira al voltant de dues temàtiques “Actualitat de la biopolítica”, sobre la qual han tractat les primeres quatre sessions, i “Ètica en el món contemporani”, temàtica que s’ha començat a tractar a partir d’aquesta cinquena sessió, en què els professors Albert Llorca i Marta Doltra han reflexionat i dialogat ponències sobre “L’ètica i l’altre en el món actual”, dues perspectives diferents però complementàries.

Albert Llorca, vicepresident del Liceu Joan Maragall, va tractar “El problema de l’altre com a font d’interrogants ètics en la postmodernitat”. L‘aproximació al tema de l’alteritat en l’ètica s’ha fet des d’una triple vessant, la comunicació, la història i la veritat, de la mà de tres autors, Paul Ricoeur, Walter Benjamin i Emmanuel Lévinas. La situació actual, la “modernitat líquida” (Bauman) en què sembla prevaldre “l’ètica indolora” (Lipovetsky), l’oblit i la indiferència davant de l’altre, no sembla propícia a assumir plenament l’experiència de l’alteritat. La proposta de Llorca insisteix que l’ètica ha de dependre de l’alteritat i no a l’inrevès. Així, ens cal fixar l’atenció en el factum de l’alteritat que es fa present en els àmbits de la comunicació, la memòria històrica i la veritat, tot obligant-nos a mirar cara a cara l’altre per poder-hi parlar i actuar correctament. Ricoeur afirmava que “l’altre és un centre d’obligacions per a mi”, i Llorca ens recorda, a més, que l’altre també és el qui ja ha viscut i patit una situació d’injustícia. D’aquí que davant de versions interessades de la història cal recuperar el gest benjaminià d’“encendre en el passat la guspira de l’esperança” perquè és una forma de fer justícia, de mirar el passat i d’intentar no repetir-ne els errors, potser l’única manera de reparar-los. 

El complex procés de la veritat ens obliga a ser responsables davant de la mirada de l’altre que ens reclama mirar-lo tal com és (més enllà d’imatges estereotipades) per tal d’entendre’l i ajudar-lo; ja que, com adverteix Levinas, “la meva posició de jo consisteix a poder respondre a aquesta mira essencial de l’altre, a Marta Doltra, per la seva banda, va parlar sobre “Les ètiques de proximitat en un món global”. Al costat de les ètiques públiques articulades al voltant de les virtuts de la justícia, la tolerància, l’autodomini, etc., presents en aquelles accions reguldes per les lleis, les ètiques de la proximitat que incideixen en l'àmbit interpersonal i ens indiquen la importància d’aquell “posar de més” que no ve obligat per la llei sinó per la gratuïtat d’una acció desinteressada envers l’altre. Doltra va recordar el cas de mestres, metges o comerciants, entre altres professions, que afegeixen una preocupació en el tracte amb l’altre que només pot sentir-se recompensat per l’agraïment dels afavorits. 

Després d’un breu repàs històric sobre el concepte d’interès en l'àmbit del pensament del segle XVIII, vinculat a l’economia (el "dolç comerç" de què parlava Montesquieu) però que alhora la transcendeix; i a partir de les aportacions més actuals de Hannah Arendt, Amartya Sen i Seyla Benhabib, Doltra ens convidà a pensar un àmbit de la justícia més enllà del contractualisme estricte. Sorgeix, així, l’ètica de la cura (teoritzada per Carol Gilliagan i Nel Noddings entre altres) que reclama una major aproximació a l’altre. La intervenció va acabar amb un seguit de dilemes ètics que ens ajuden a adonar-nos que per resoldre determinats problemes cal viure la situació concreta, en què la presència i companyia de l’altre obliga a superar el rigorisme del pensament.

Ricard Gómez i Ventura

Gener de 2015