L’AICS I EL LICEU JOAN MARAGALL DE FILOSOFIA

Aquests Nadals  amb motiu de les trobades anuals del dia 26 de desembre amb l’Associació de Catalans al Món i el 27 de desembre de la FIEC – Federació Internacional Entitats Catalanes, s’han consolidat les relacions encetades amb L’AICS-L’American Instut Catalan Studies, farà més d’un any d’alguns membres del Liceu Joan Maragall de Filosofia mitjançant la publicació d’articles a la revista CATALONIA, fent donació de dues de les publicacions del Liceu Maragall (La filosofia com a forma de vida-2014 i Globalització i interculturalitat-2011) per a donar a conèixer les nostres activitats. Esperem  poder col•laborar en futures ocasions amb motiu de noves trobades. Per això us presentem qui són i la tasca que fan envers a la identitat i cultura de la Civilització catalana.

L'Institut Americà d'Estudis Catalans (AICS) va ser creat el 20 de desembre de 1979, i degudament constituït en l'estat de Texas, el 14 de gener de 1980 per David Cardús i Pascual (Barcelona, 1922-Houston, Texas, 2003) metge català, la recerca del qual va estar centrada en la fisiologia de l'exercici i l’espai, col•laborant en la preparació de la primera missió tripulada de  la NASA , així com aplicacions de medicina i rehabilitació a la medicina. També des de 1998 va ser vicepresident de la Federació Internacional d'Associacions català. Treballat en nombroses revistes científiques, va rebre l’  Ordre d'Isabel la Catòlica, la  medalla de Narcís Monturiol  el 1984 i la  Creu de Sant Jordi  el 1992.

L’ AICS ha patrocinat diverses visites d'artistes catalans als Estats Units i ha col•laborat amb institucions ubicades a Catalunya per ajudar els projectes i facilitar l'intercanvi d'informació.  

La seva missió és donar a conèixer Catalunya a la gent dels Estats Units d'Amèrica  exposant-los als aspectes històrics, polítics, culturals, artístics, econòmics i d'altre tipus que caracteritzen Catalunya com a nació. Promoure estudis científics, literaris i educatius de les institucions socials, econòmiques, culturals i polítiques de Catalunya. Per donar suport a les institucions acadèmiques o individus dedicats a estudis científics, literaris, culturals, lingüístics i altres de Catalunya i de les seves institucions.

Des de  l’any 2003, Hellena Cardús -Consultora de gestió de la informació per a grans empreses de Houston, incloent, Texas de l'Est, Duke Energy i Vastar, va ser co-fundadora (2001) i consultora per Datergy LLP, una firma de consultoria de TI-  ha ocupat el càrrec de President de AICS. Des del 2013 en Jordi Guillem compositor professional internacional, productor musical, enginyer de gravació i propietari del segell discogràfic Èxit Música és el seu vicepresident.

http://www.aicsusa.org/

Entre les seves moltes activitats publiquen la Revista CATALONIA.

http://issuu.com/cataloniamagazine 

CATALONIA is a quarterly publication by AICS (American Institute for Catalan Studies), which discusses current topics regarding Catalan news in politics, visual arts, music, culinary trends and sports.

http://issuu.com/cataloniamagazine/docs/catalonia_fall_2013

http://issuu.com/cataloniamagazine/docs/catalonia__winter__2014 

http://issuu.com/cataloniamagazine/docs/catalonia__magazine_spring_2014_for/1 

HI HA UNA NOVA POLÍTICA?

En plena època de crisi i de canvi social, ens preguntem: Hi ha una nova política? La vella política reclama urgentment ser substituïda. Per això cal actualitzar els corrents i pensadors clàssics, però sobretot confrontar-los a les noves polititzacions i experiències socials. Moviments importants com el 15M criden indignats: “No ens representen!”... però els polítics tradicionals continuen displicents. Les estadístiques constaten l’enorme augment de les diferències socials i que retornem a un “capitalisme patrimonial” (T. Piketty). Sovint anomenem “política” a aspectes “menors” i banalitzats, que trivialitzen els debats i dificulten que ens entenguem de manera rigorosa. A Hi ha una nova política? hem intentat superar-ho, usant un llenguatge proper i entenedor pels lectors interessats encara que no siguin experts politicòlegs o filòsofs.

HI HA UNA NOVA POLÍTICA (2014)

Sumari. Gonçal Mayos i Joan Morro (eds), Marta Doltra, Xavier Filella, David Galcerà, Ricard Gómez i Ventura, Albert Llorca, Lluís Roca Jusmet i Joan Subirats, Barcelona: La Busca, 2014

PVP 12 €

Contactar: liceumaragall@gmail.com

“BIOPOLÍTICA I TANATOPOLÍTICA?”

(Ateneu Barcelonès, 8 de novembre de 2014)

Estava previst que la tercera sessió del cicle sobre actualitat de la biopolítica es desenvolupés a càrrec de Sergi Mas i Leonardo Franceschini, ambdós investigadors del Grup Internacional de Recerca “Cultura, Història i Estat” (GIRCHE). Però a causa d’una indisposició del professor Franceschini (autor de Decolonizzare la cultura. Razza, sapere e potere: genealogie e resistenze. Verona: Ombre Corte, 2013) només va poder parlar el doctor Mas. El conferenciant, presentat per Albert Llorca, va dissertar sobre la gènesi i desenvolupament del concepte de biopolítica en les publicacions i els cursos de Michel Foucault, tot relacionant-los amb autors que en l’actualitat treballen aquests problemes.

En primer lloc, va remarcar el decalatge entre  producció i la recepció de l’obra de l’últim Foucault; en efecte, mentre els seus llibres dels anys 60 i 70 eren traduïts i coneguts internacionalment, el seu treball al College de France sobre la noció de biopolítica a partir del curs de 1976 Cal defensar la societat (traducció catalana: Editorial Proteus, Barcelona, 2012) era pràcticament desconegut lluny de París, ja que van ser publicats amb posterioritat (el curs abans citat i els altres cursos entre 1976 i 1984 estan essent traduïts al castellà per editorial Akal). El resultat ha estat que la gran eclosió d’estudis sobre l’última producció de Foucault s’ha donat a partir dels anys 90.

L’originalitat foucaultiana, a parer de Mas, rau a pensar el poder d’una manera alternativa a la visió jurídica del poder (pròpia del liberalisme) i a la visió economicista (més aviat marxista); tot evitant centrar-se en la sobirania i definint-lo a partir de relacions i fluxos que s’estenen per tot el cos social. Aquest canvi de perspectiva (del qual òbviament hi ha importants precedents com els estudis sobre la personalitat autoritària de Horkheimer i Adorno) ha estat instaurat de manera poc contestada en el món acadèmic a partir de la recepció de Foucault, quan el poder s’ha pensat en termes positius en tant que és una potència i també una resistència. Mas ha mostrat com aquesta nova mirada es pot trobar en la historiografia europea sobre el poder, especialment a Gran Bretanya i a França.

Un segon element foucaultià original ha estat mostrar com en comptes de parlar de govern i d’obediència, a partir del segle XVII, els intents per controlar la població van cristal•litzar en la proposta del govern d’un mateix  i el consegüent autocontrol, per al qual no semblaven estar preparats ni les classes pobres ni els països subdesenvolupats i colonitzats. L’aparició de l’estadística i de la noció d’opinió pública serveixen per acabar de dibuixar el perfil dels nous règims neoliberals. Respecte d'això, Mas va recordar les dificultats que el control estadístic de la població troba en les perifèries del sistema. Finalment, a propòsit de l’obra de Gilles Deleuze i de Nicholas Rose, es va parlar de la vessant psicològica dels canvis biopolítics. En resposta a les intervencions del públic, Mas va recordar a partir d’exemples actuals que l’alternativa al procés (aparentment imparable) d’individualització és la solidaritat i l’empoderament.

Ricard Gómez i Ventura

Novembre de 2014 

PROPERA SESSIÓ I BONES FESTES

Benvolguts i benvolgudes:

La propera sessió del  curs  2014/15

Sobre BIOPOLÍTICA: FOUCAULT, AGAMBEN, ESPOSITO, ROSE...

serà el proper dissabte 13-12-2014 La biopolítica vista des de fora amb Ricard Gómez-Ventura (GIRCHE) i Fidel Fernández Quinteiro (UB)

11 hores a la Sala  Verdaguer de l'Ateneu. Us hi esperem i desitgem unes molt bones festes!

ESPAI I TEMPS BIOPOLÍTICS

“Espai i temps biopolítics”

Pol Capdevila i Gabriel Lemkow

(Ateneu Barcelonès, 25 d’octubre de 2014)

La segona sessió del cicle “Actualitat de la biopolítica”, a càrrec dels professors Pol Capdevila (UPF) i Gabriel Lemkow (UCC-FUB), ha tractat sobre l’espai i el temps vistos des de la biopolítica.

El professor Pol Capdevila ha dissertat sobre el temps en l’administració de la vida dels cossos a partir de la invenció del rellotge mecànic el segle XIV, un dispositiu que ha generat, no únicament canvis en la forma de vida, sinó fins i tot una cultura del rellotge que ha servit per produir imatges per a entendre la naturalesa i també a nosaltres mateixos tant a nivell social com personal. El rellotge mecànic, en efecte, ha irromput com a model de mecanisme racional que respon a unes regles clares de funcionament. Per aquest motiu no és d’estranyar que la concepció de la naturalesa resultant de la revolució científica va trobar en el rellotge una imatge per explicar el funcionament ajustat i regular de l’univers, reforçada per l’aparició del rellotge de pèndol el segle XVII de la mà de Huygens. La metàfora es va estendre fins a la teologia que, des de Nicolau d’Oresme fins a Leibniz, va presentar Déu com el rellotger que dissenya i posa a l’hora aquell gran mecanisme que és l’univers. El rellotge idealitza, a més, valors socials com la racionalitat i centralització del poder, així com l’autoritat. Curiosament, a Anglaterra el rellotge no va reeixir com a imatge per representar el món polític i natural. En canvi, la màquina de vapor –exemple de màquina autoregulada– va aparèixer com a paradigma del comportament social; com es pot observar en la referència d’Adam Smith a “la mà invisible” que regula els mercats.

El professor Gabriel Lemkow, per  la seva banda, va tractar la qüestió de l’espai des de la perspectiva de la sospita. Espai i temps no són, com de vegades sembla, coordenades pures, sinó eines biopolítiques que, al darrere, oculten interessos per tal de controlar microfísicament la nostra quotidianitat, tot marcant què es pot fer i què no s’ha de fer en cada lloc determinat. Les actuacions d’alguns artistes com Tony Martelli a les instal•lacions de Bodies in Urban Space —recorda Lemkow— posen de manifest aquestes normes implícites sobre les actuacions permeses en espais públics. L’espai crea en nosaltres una sensació de normalitat que canalitza els nostres comportaments, dóna ordre i ofereix seguretat; tot això es veu capgirat quan l’estranyesa i el desordre s’apoderen de l’espai públic i trobem allò que no esperàvem.

A més dels espais pròpiament dits, Lemkow para atenció a aquells llocs que serveixen per passar d’un espai a un altre; es tracta de llocs incòmodes que volem traspassar el més ràpid possible per tal d’arribar a un lloc concret que ofereixi seguretat. Aquests espais (portes, passadissos, escales, ascensors, aeroports, estacions, etc.) Lemkow proposa anomenar-los interespais, i els reivindica, així com també el temps d’espera i de desplaçament que cada cop està més mal considerat, i vist com una “pèrdua de temps”, quan, en canvi, és el moment adequat per a l’aprenentatge. Igualment, Lemkow també convida a “centrifugar la mirada” cap allà on el poder no vol que hi mirem (els dispositius de control). La sessió va acabar amb una reflexió sobre l’ús dels dispositius de comunicació mòbils pels quals el públic va mostrar interès en les seves intervencions. 

Dispositius que, a parer de Capdevila, conviden a redefinir la subjectivitat en l’espai públic (obert a l’altre) i el privat.

Ricard Gómez i Ventura

Octubre 2014

BIOPOLÍTICA: EINA O RETÒRICA?

“Biopolítica, caixa d’eines o retòrica?”

Gonçal Mayos i Lluís Roca Jusmet

(Ateneu Barcelonès, 4 d’octubre de 2014)

Enguany el Liceu Joan Maragall, amb col·laboració de l’Ateneu Barcelonès, proposa un cicle doble al voltant de dos temes que presenten múltiples punts de contacte:  “Actualitat de la biopolítica” i “Ètica en el món contemporani”. El curs s’ha iniciat amb una sessió conjunta a càrrec de Gonçal Mayos (president del Liceu Maragall i professor de filosofia a la UB) i Lluís Roca Jusmet (professor de filosofia de la UAB) al voltant de la noció de biopolítica.

Gonçal Mayos ha fet una presentació de les nocions de biopoder i biopolítica. Així com sempre hi ha hagut biopoder, és a dir, un poder que s’ha imposat sobre la vida de les persones, no sempre hi ha hagut biopolítica —al menys en el sentit que a partir de Foucault ha adquirit aquest terme. El poder tradicional, aquell poder coercitiu i violent que podia arribar a donar mort als seus opositors, es preocupava d’aquelles qüestions  referides a la vida de les persones que impactaven en la població de manera quantitativa (normes sobre els matrimonis, edat de casament, filiació, celibat, etc.) però es mostrava reticent i indiferent a l’hora regular molts aspectes de la vida quotidiana que no eren sensibles per a l’exercici de l’autoritat. Així es pot percebre, per exemple, en l’obra de Rabelais, estudiada per Bakhtin, que mostra nombrosos aspectes de la vida quotidiana allunyats i, fins i tot, sorprenentment contraris a la moral cristiana oficial. A finals del segle XVIII i començaments del XIX el panorama a Europa va canviar i van començar a implantar-se polítiques que gestionaven la vida de la població en la seva totalitat, fins al punt que el poder penetrà en les formes de vida de la població. Així, en nom de la salut i la productivitat s’implantaren polítiques sobre la demografia, la higiene física i mental, l’educació i l’oci, l’urbanisme i l’habitatge, la cultura popular, i un llarg seguit més. Aquestes polítiques, alhora que modernitzaven i milloraven en molts aspectes la vida de la població (un aspecte indubtablement positiu) implicaven mecanismes de control de la vida quotidiana (un aspecte més controvertit). De manera simultània, si bé el poder a través de les biopolítiques entra a preocupar-se d’aspectes més íntims de la vida, al mateix temps es veu obligat a abandonar les antigues formes més brutals de sotmetiment de la població.

Lluís Roca Jusmet, per la seva banda, ha defensat la biopolítica com una caixa d’eines fonamental per entendre la societat contemporània. Recordà l’itinerari de Michel Foucault que a patir de 1975 amplia el seu camp d’interès del micropoder a les biopolítiques amb el curs Cal defensar la societat a què van seguir altres sobre aquest plantejament com Seguretat, territori i població (1977) i Naixement de la biopolítica (1978), al mateix temps que treballava en la seva Història de la sexualitat. Roca Jusmet posà èmfasi en el canvi de perspectiva pel que fa als interessos de l’Estat quan es van desplaçar del territori a la població. Tot això esdevingut al mateix temps que es donava una íntima transformació de l’antic poder pastoral cristià, preocupat per les ànimes, que va passar a centrar-se en la producció de normes que regulen un estil de vida responsable. Més enllà de Foucault, Roca Jusmet va mencionar altres pensadors contemporanis de la biopolítica entre els qui destacà Nicolas Rose, qui denuncia com el poder ha passat de preocupar-se de les ànimes a les ments, i de les ments al cervell i el capital genètic en un procés de medicalització de la societat en què tots potencialment estem malalts.

La biopolítica com va quedar clar per part tant de Gonçal Mayos com de Lluís Roca no s’ha d’entendre des de paràmetres morals que resulten massa reduccionistes, sinó en tota la seva complexitat. Això es pot comprovar en veure la manera com ha estat assumida per tota mena de règims polítics, des del neoliberalisme als règims revolucionaris.

Ricard Gómez i Ventura

Octubre de 2014

Blog de Lluís Roca Jusmet “Materiales para pensar”: http://luisroca13.blogspot.com.es/

Blog de Gonçal Mayos “Macromayos”: http://goncalmayossolsona.blogspot.com.es/ 

CURS 1014/15 BIOPOLÍTICA: FOUCAULT, AGAMBEN, ESPOSITO, ROSE...

Benvolguts i benvolgudes:

Desitgem que els descans hagi estat profitós

 i Iniciem un nou curs  2014/15

Sobre BIOPOLÍTICA: FOUCAULT, AGAMBEN, ESPOSITO, ROSE...

Primeres sessions:

4-10-2014 Biopolítica ¿caixa d´eines o retòrica? Gonçal Mayos (UB) i Luis Roca Jusmet (cat. IES).

25-10- 2014 Espai i temps biopolítics amb Pol Capdevila (UPF) i Gabriel Lemkow (UCC-FUB).

8-11-2014 Biopolítica y tanatopolítica amb Sergi Mas (GIRCHE) i Leonardo Franceschini (UB)

13-12-2014 La biopolítica vista des de fora amb Ricard Gómez-Ventura (GIRCHE) i Fidel Fernández Quinteiro (UB)

17-1-2015 L'ètica i l'altre en el món actual amb Albert Llorca (UAB) i Marta Doltra (cat. IES).

11 hores a la Sala  Verdaguer de l'Ateneu.

Us hi esperem!

http://www.ub.edu/histofilosofia/maragall/

http://liceu-joan-maragall-filosofia.blogspot.com.es/

https://www.facebook.com/LiceuJoanMaragallDeFilosofia