A la
humanitat, la “realitat” se li dóna inevitablement d’una manera “humana”,
lingüística, cultural i en l’imaginari. Això no la fa menys “real”, decisiva o
perillosa, sinó sovint tot el contrari. És quelcom a tenir en compte en tot
moment.
De forma
inexorable i com a resultat de la “condició” o “naturalesa” humanes, pensem,
experimentem i reaccionem davant la “realitat” amb tota una profunda i mediada
complexitat lingüística imaginària. No només “reflectim” la realitat sinó que
la “construïm” en graus que cada vegada la ciència constata que són més grans
del que es creia.
Hi ha essencials components
“d’imaginari” en totes les grans qüestions, problemàtiques i “realitats”
humanes ja siguin personals o col·lectives, p.e. redefinint les identitats
de gènere, classe, nació, raça... És una qüestió que abasta des de la
tradició greco-llatina a l’actualitat més contemporània on
inclou les significatives aportacions –per exemple- de Berger-Luckmann, Kuhn o
el postmodernisme, passant per la psicoanàlisi, Lacan o Castoriadis i
també B. Anderson, Hobsbawm o Bauman.
Això és el
que vol estudiar -amb la màxima perspectiva “macro” que facil·lita la
filosofia- el Liceu Maragall durant el curs 2016 – 2017 en la
seva acollidora seu tradicional de l’Ateneu Barcelonès.
Font: http://goncalmayossolsona.blogspot.com.es/2016/05/limaginari.html
