A la humanitat, la “realitat” se li dóna inevitablement d’una manera “humana”, lingüística, cultural i en l’imaginari. Això no la fa menys “real”, decisiva ni perillosa, sinó sovint tot el contrari: molt més poderosa, "hiperreal", decisiva i perillosa. És quelcom a tenir en compte en tot moment.
Per això mateix desitgem trobar-vos novament aquest dissabte en la darrera sessió:
