Translate

dimarts, 15 de setembre de 2015

CONSEQÜÈNCIES ÈTIQUES DE LA RELACIÓ MENT-COS



“CONSEQÜÈNCIES ÈTIQUES DE LA RELACIÓ MENT-COS”
Domingo Cabezas i Mayte Duarte
(Ateneu Barcelonès, 23 de maig de 2015)

La darrera sessió del curs al Liceu Margall sobre “Ètica en el món contemporani” ha afrontat la difícil relació entre ment i cos, a partir de dues ponències a càrrec del professor de filosofia Domingo Cabezas i de Mayte Duarte, investigadora i secretària del Liceu Maragall.

En la seva intervenció, el professor Domingo Cabezas, va voler establir un punt de vista actual sobre la relació entre ment i cos, que, d’una banda, evités la càrrega metafísica del cartesianisme que identifica la ment amb l’ànima, i, d'altra banda, la reducció de la ment al cervell. Va mostrar-se favorable a una distinció clara entre allò mental i allò cerebral, tot remarcant que el cervell, que és un òrgan material, pot pensar. Això tanmateix no implica que les lleis físiques referides al cervell puguin ser aplicades als estats mentals; com proposa el monisme anòmal defensat per D. Davidson.

Mayte Duarte, per la seva banda, ha presentat una relació de com han evolucionat les neurociències, la neuroètica i altres sabers el nom dels quals comença amb l’expressió “neuro-”; expressió que va començar a emprar-se a partir de l’any 2002, fins a esdevenir una moda. Pel que fa a les neurociències, ens va recordar la crítica que sovint se’ls ha fet de tractar el cervell humà com a un sistema aliè a la persona; fins al punt que tot millorament del funcionament cerebral mitjançant la tecnologia s’accepta acríticament. D’aquí que s’hagi arribat a identificar el cervell d’una persona com un dispositiu computacional, de tal manera que —a partir d’aquesta perspectiva— no sembla una bestiesa parlar de “penjar” el contingut d’una ment en un dispositiu informàtic.

A continuació, va oferir un extens llistat de les diverses tècniques de millorament dels diferents aspectes del comportament humà (la reproducció, la percepció, la memòria, l’alimentació…) a través de diferents tipus de productes i implants; tot indicant vessants positives i altres de més discutibles. El millorament humà, pel que fa a la salut i al benestar general de l’ésser humà, sembla indiscutible; però quan el millorament es vol assimilar a l’assoliment de la felicitat comencen a aparèixer qüestions de valor. Això es va il·lustrar amb molts d’aquests interrogants ètics, com ara: les conseqüències secundàries que podrien comportar algunes formes d’aparent “millora”, l’escurçament o allargament de l’esperança de vida, la desigualtat que aquestes tècniques poden introduir en la població menys afavorida econòmicament, les conseqüències ecològiques o polítiques que se’n deriven, etc. Amb les preguntes obertes “què vol dir millorar?” i “quins límits es poden establir?”, la professora Duarte va acabar la seva intervenció i va començar un  intens debat sobre aquests problemes.

 Ricard Gómez i Ventura
Maig 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada